dilluns, 7 d’octubre del 2013
dilluns, 10 de juny del 2013
Assa Bakhayokho, membre de l’Associació Folakhe Afro
Orkhia Bakhayokho
El tercer es va fer a Santa Perpetua i va ser molt peculiar perquè vam fer balls africans sobre patins. Va ser una sensació nova per a nosaltres.
El quart es va fer en el pavelló municipal de Ripollet: els joves van ballar i a més va venir un grup de sardanistes , un grup d’homes africans que tocaven una mena tambor que s’anomena djembe , les mares van ballar i la gent de públic es va adjuntar a ballar amb les mares i els més petits, també, les mares van preparar menjar africà.
Assa Bakhayokho, membre de l’Associació Folakhe Afro
Quin dia es va crear?
Es va crear en 2005 el mateix dia que Patins Solidaris
Per què heu fet aquesta associació?
Hem fet aquesta associació perquè els africans que viuen en Ripollet, puguem adjuntar-nos, i poder fer espectacles junts.
L'Associació Folakhe Afro amb quina intenció es volia fer?
La intenció era ajuntar a tots el africans que vivien a Ripollet , perquè en Joan Abad volia fer un homenatge a un dels seus ídols que era negre.
Per què l'associació s'anomena així?
Es va posar aquest nom perquè en una reunió es fan fer moltes propostes i al final van seleccionar aquest nom. El nom de l’ associació és Associació Folakhe Afro que significa la porta d’Àfrica
Quins espectacles van fer?
Hem fet 5 espectacles
El primer espectacle va ser en el pavelló per fer l’homenatge a l’ ídol d’en Joan Abad.
El segon es va fer al centre cultural de Ripollet, es v afer durant les vacances d’estiu.A l’ estiu a Ripollet es feien espectacles i vam fer balls africans, i a més a més les mares van preparar menjar africà perquè el públic ho provés.
El tercer es va fer a Santa Perpetua i va ser molt peculiar perquè vam fer balls africans sobre patins. Va ser una sensació nova per a nosaltres.
El quart es va fer en el pavelló municipal de Ripollet: els joves van ballar i a més va venir un grup de sardanistes , un grup d’homes africans que tocaven una mena tambor que s’anomena djembe , les mares van ballar i la gent de públic es va adjuntar a ballar amb les mares i els més petits, també, les mares van preparar menjar africà.
Teniu programat fer un altre espectacle? Quan?
Si, volem fer-ho a l’Abril però encara no està programat, i a més farem un altre sobre patins. Però no sabem quan.
També volem estalviar diners per poder fer un projecte en el nostre país d’origen, per a conèixer més persones
Quin són els avantatges? I els inconvenients ?
És que quan una persona ve d’alguna part de l’Àfrica, el poder ajudar a parlar el castellà per poder comunicar-se amb les persones de aquí, i a més a més el podem ajudar a fer els seus papers, i a conèixer millor el poble, és una cosa meravellosa així aprens coses de la cultura,etc..
Un dels inconvenients és que quan hi ha un reunió, no vénen tots, sinó que en vénen un o dos.
dissabte, 8 de juny del 2013
divendres, 7 de juny del 2013
Sorteig amb Oukout
David Fernández
Els alumnes de quart d’ESO de l’institut Lluís Companys han organitzat un sorteig amb 1000 paperetes d’un euro cadascuna, la qual només una de les paperetes seleccionades rebrà el premi d’un Ipad o una Tablet.
El sorteig es farà el proper divendres 21 de juny a l’institut.
Els diners guanyats amb la venta de paperetes d’aquest sorteig aniran destinats a un petit poble de Senegal que es diu Oukout on tenen molts pocs recursos per menjar i sobreviure adequadament.
Aquest sorteig, l’organitzen els alumnes de francès de 4t d’ESO junt amb el professor de francès. El projecte Oukout va començar quan els alumnes de 4t d’ESO de francès van realitzar una videoconferència amb un amic del professor que viu en aquell poble. Els alumnes van tenir la idea de realitzar alguna activitat per aconseguir diners per als habitants d’Oukout.
diumenge, 2 de juny del 2013
Actualització de la pàgina web de l'institut
Gisela Rodríguez
La Direcció va prendre la decisió de modificar la pàgina web de l’institut i d’aquesta feina se’n va encarregar la Remei López, professora de l'aula d'acolllida i coordinadora clic, amb l’ajuda d’en Javier Losada, coordinador d’informàtica. I va demanar opinió a alguns professors en relació al color i a l'estil. En Javier Losada es va encarregar de les qüestions tècniques i la Remei del disseny i l’actualització.
El problema principal va ser que la web estava en un format antic, i no van haver-la d’actualitzar només, sinó que van haver-la de modificar sencera per a poder-la actualitzar després.
A més a més, va ser un procés molt lent, ja que la Remei va haver d’aprendre a utilitzar un programa per a millorar la pàgina i coordinar el temps lliure d’en Javier i el seu.
El professor d’informàtica va proposar com a treball de classe fer una capçalera per renovar la que hi havia. Un cop els alumnes van presentar els dissenys, es va procedir a una votació on van participar professors, l’AMPA i el PAS (Personal d’Administració i Serveis).
La capçalera més votada va ser de l’alumna Alícia Calle de 4t d’ESO C.
La capçalera més votada va ser de l’alumna Alícia Calle de 4t d’ESO C.
L’objectiu principal és l’actualització recent de la informació i l’eficàcia per oferir notícies d’activitats i novetats del centre.
dimecres, 29 de maig del 2013
Paula Vila
El dia 22 de Maig a Badalona, es va fer el primer concert de One Direction a Espanya. El pavelló va obrir les portes sobre les 19:00 de la tarda i el concert va començar a les 20:40 amb la cançó “Up All Night”.
Aproximadament 9.000 adolescents hi van anar (algunes acompanyades pels seus pares). El concert, ple de crits i llàgrimes va durar dues hores, 21 cançons. Hi havia un escenari bastant gran però que entre instruments i decoracions semblava molt més petit. Els nois, a mig concert, van pujar a una plataforma que els va portar fins a un altre escenari que estava situat cap a les grades una mica més llunyanes, i allà van cantar unes quantes cançons i, fins i tot van ballar “La Macarena” com a petició de les seves fans. També van fer una competició de bandes amb els músics.
Entre cançó i cançó deien algunes paraules en castellà. Cada cop que ho feien, els crits es duplicaven allà dins. En el últim canvi de roba dos dels seus components (Harry i Niall) van aparèixer amb la samarreta del Barça i seguidament cridaven com ara: “Barça, Barça, Barça” o “GOL,GOL,GOOOL”.
El final del concert, el van celebrar amb globus, confeti i la cançó “What Makes You Beautiful”. El concert va ser un èxit i als dies següents van fer dos concerts a Madrid.
dilluns, 27 de maig del 2013
dimecres, 15 de maig del 2013
Oukout
Tania Marín, Esther Valera
Àlex Martín (fotografies)
Com són les cases?
Volem agrair el treball realitzat per tots els alumnes i professors que han participat en aquest projecte i a les persones que hi han col·laborat. I gràcies a l’ Àlex per haver-nos constestat les preguntes.
Àlex Martín (fotografies)
El dia 30 d’ abril vam anar d’excursió a França i vam aprofitar per fer-li una entrevista a l’Àlex, el professor de francès. Li vam fer preguntes sobre Oukout, que és un poble d’Àfrica.
Com viuen?
Viuen d’una manera molt diferent a la nostra. Perquè no tenen aixetes, l’aigua l’agafen dels pous, no tenen tecnologia, no saben què és una nevera, no tenen llum ni electricitat ni asfalt i els cotxes que tenen estan vells i destrossats.
Tenen escola? Quantes?
Tenen una escola per a nens, però el batxillerat l’han de fer en una altra ciutat (Oussouye).
Tenen hospitals? Quants?
No tenen hospital, han d’anar a una ciutat que està a 40km.
De què treballen?
Els homes són agricultors, és a dir, treballen al camp i les dones venen en el mercat els productes que produeixen. També hi ha un únic professor.
On està situat el poble?
El poble Oukout està situat al sud de Senegal, a la zona de Casamance.
Quants habitants té?
Té uns 300 habitants.
 |
Com és la zona?
La zona és molt verda, ja que gaudeixen de molt bosc i d’un clima tropical.
Té centres comercials?
No, compren la tela i les dones fan la roba.
Com són les cases?
Viuen en cases d’adob (fang i palla), les teulades són de palla, que s’està canviant a zinc per evitar els incendis.
Hi ha igualtat entre homes i dones?
Més que en altres països africans encara que els homes tenen una feina i les dones una altra.
Per què ajudem a aquest poble?
Perquè va ser una iniciativa dels alumnes de quart i dels professors.
A on van a parar aquests diners? Per què els utilitzen?
Aquests diners es fan servir per cobrir les necessitats del poble i els seus habitants. Són utilitzats perquè un noi pugui anar al metge, per arreglar una botiga d’una dona discapacitada, per crosses, sabates per a nens i medicaments perquè allà són cars.
Com són els seus costums?
Els seus constums són africans, creuen en l’esperit de la natura, per tant, tenen una religió animista. També tenen unes tradicions antigues, com cantar, ballar...Tenen instruments de música propis i ballen un ball típic anomenat Konkon, que és la seva dansa tradicional. També fan lluites senegaleses, que és un esport.
Quines llengües parlen?
Parlen diferents llengües: a l’escola parlen el francès, a l’institut la diola i a la tele el wolof.
Ens pots explicar alguna anècdota?
En un dels meus viatges vaig ballar, vaig cantar i vaig participar en les diferents tradicions del poble. També vaig cuinar plats típics d’allà, vaig cultivar terra i vaig plantar arròs.
Volem agrair el treball realitzat per tots els alumnes i professors que han participat en aquest projecte i a les persones que hi han col·laborat. I gràcies a l’ Àlex per haver-nos constestat les preguntes.
dilluns, 13 de maig del 2013
Drac de Sant Jordi al vestíbul
Ainhoa Villegas i Paula Vila
Com ja haureu vist al vestíbul hi ha un drac fet amb oueres per al dia de Sant Jordi.
Després d’entrevistar a la Marisol, professora de cicles, encarregada d’aquesta activitat, ens hem informat més sobre aquesta manualitat.
El drac, es va fer amb oueres pintades de verd que ja es van utilitzar per fer l’arbre que decorava el vestíbul al Nadal. La cresta del drac la van fer amb plastilina, la flama de la boca amb cel·lofana i L’únic inconvenient que van tenir va ser a l’hora d’enganxar la cara al cos. Al final la van d’haver de penjar amb un fil transparent de pescar del sostre.
Com ja haureu vist al vestíbul hi ha un drac fet amb oueres per al dia de Sant Jordi.
Després d’entrevistar a la Marisol, professora de cicles, encarregada d’aquesta activitat, ens hem informat més sobre aquesta manualitat.
El drac, es va fer amb oueres pintades de verd que ja es van utilitzar per fer l’arbre que decorava el vestíbul al Nadal. La cresta del drac la van fer amb plastilina, la flama de la boca amb cel·lofana i L’únic inconvenient que van tenir va ser a l’hora d’enganxar la cara al cos. Al final la van d’haver de penjar amb un fil transparent de pescar del sostre.
La idea de fer el drac va sortir de l’assignatura de plàstica d’educació infantil. Com que per cada festa fan alguna activitat, van decidir fer-lo per decorar el vestíbul amb alguna cosa simbòlica d’aquest esdeveniment.
El drac, es van començar a fer després de setmana santa i van tardar dues setmanes a acabar-lo. El van anar fent al vestíbul, allà mateix, a sobre d’unes taules van anar fent la forma amb les oueres.
Això no només era una activitat per decorar el vestíbul, sinó que també els contava com a nota de classe als alumnes de 2n B de cicles d’educació infantil.
La Marisol volia treure’l fa unes setmanes del vestíbul però com que la setmana que ve, el 8 de maig, són portes obertes de batxillerat i cicles formatius, van decidir deixar-lo per tal que ho vegin els que vinguin a l’institut.
dimecres, 8 de maig del 2013
Alguns alumnes han estat a França
Laura Alcaide
El dimarts 30 de Maig, els alumnes de la optativa de francès vam marxar d’excursió a Cotlliure.
Una hora després vam tornar tots els dossiers i ens van deixar temps lliure per menjar, passejar per Cotlliure o comprar records. A dos quarts de tres vam pujar a l’autocar. Un grup de tres nens francesos ens van seguir i abans que sortís l’autocar ens van acomiadar amb la mà. Després vam tornar cap a Ripollet.
divendres, 3 de maig del 2013
dimecres, 1 de maig del 2013
Com fer una bona lectura oral
Manel Martí
El dia setze de març de dos mil tretze els alumnes de 3 d’ESO A van anar a Caixa Fòrum de Barcelona. Per arribar a Barcelona, van agafar el tren i el metro fins arribar a plaça Espanya, on van trobar dues noies que repartien crispetes de xocolata i tothom se’n van menjar una bossa. Van caminar fins arribar a l’entrada de caixa fòrum en arribar vam esmorzar.
Després es van aixecar els alumnes i van fer una rotllana seguit d’un exercici de relaxació per al cos. L’actor els va ensenyar la posició correcta per fer una exposició oral. Quan van acabar, van prendre un descans on es van fer fotografies, van beure aigua i es van menjar l’esmorzar o llaminadures.
Per últim el monitor els va donar uns poemes i van sortir algunes persones a llegir-los en veu alta i els va explicar tots els errors que tenien com la posició dels peus, el to de veu, també els va dir que no havien de creuar les mans o agafar-se-les, sinó que havien de fer moviments amb les mans mentre llegien el poema referint-se al que deien , per exemple: “El cel s’obria”, doncs aixeques les mans i les vas separant poc a poc.
Els alumnes de 3 ESO A van anar a Caixa Fòrum a fer un taller d’interpretació poètica.
El dia setze de març de dos mil tretze els alumnes de 3 d’ESO A van anar a Caixa Fòrum de Barcelona. Per arribar a Barcelona, van agafar el tren i el metro fins arribar a plaça Espanya, on van trobar dues noies que repartien crispetes de xocolata i tothom se’n van menjar una bossa. Van caminar fins arribar a l’entrada de caixa fòrum en arribar vam esmorzar.
Més endavant van entrar tots a una sala que estava a dalt del tot. Allà van conèixer a un actor que estava assignat com al seu monitor. Primer els va explicar unes petites normes perquè se'ls senti millor en parlar.
Després es van aixecar els alumnes i van fer una rotllana seguit d’un exercici de relaxació per al cos. L’actor els va ensenyar la posició correcta per fer una exposició oral. Quan van acabar, van prendre un descans on es van fer fotografies, van beure aigua i es van menjar l’esmorzar o llaminadures.
Per últim el monitor els va donar uns poemes i van sortir algunes persones a llegir-los en veu alta i els va explicar tots els errors que tenien com la posició dels peus, el to de veu, també els va dir que no havien de creuar les mans o agafar-se-les, sinó que havien de fer moviments amb les mans mentre llegien el poema referint-se al que deien , per exemple: “El cel s’obria”, doncs aixeques les mans i les vas separant poc a poc.
dimarts, 30 d’abril del 2013
El 22 de febrer va fer 74 anys de la mort de l'escriptor Antonio Machado
Marina Ruíz
Antonio Machado Ruiz va néixer el vint-i-sis de juliol del 1875, a Sevilla. Va ser poeta, escriptor i intel·lectual andalús. Va pertànyer al moviment literari del Modernisme, però més tard va passar a ser membre de la Generació del 98.
L’escriptor va completar la seva formació a la Institución Libre d'Enseñanza, però va interrompre diverses vegades els seus estudis, per motius econòmics. Més endavant es va doctorar en lletres a Madrid. I també va ser catedràtic de francès als instituts de Sòria l’any 1907.
Va participar en nombroses reunions informals i periòdiques i va entrar en contacte amb els joves grups literaris. A Soria va conèixer Leonor Izquierdo i s’hi va casar. El 1911 tots dos van passar un any a París ja que havia aconseguit una beca per a ampliar els seus estudis. Però Leonor morí al cap de poc temps, l'1 d'agost del 1912. Amb una gran depressió, va decidir traslladar-se Baeza (Jaén), on va viure uns anys amb la seva mare dedicant-se a l'ensenyament. El 1937 va publicar la seva última obra, La guerra.
En la seva poesia es poden distingir tres etapes:
La primera etapa (Soledades, 1903, i Soledades, galerías y otros poemas, 1907).
La segona (Campos de Castilla, 1912).
En la tercera etapa (Nuevas canciones, 1925, i el que hi ha inclòs a Poesías completas, 1928, més la producció apareguda en revistes i publicacions diverses)
Antonio Machado va morir havent fugit a la Catalunya Nord, exiliat, a Cotlliure, el vint-i-dos de febrer del 1939.
diumenge, 28 d’abril del 2013
Partit de futbol molt renyit
Jordel Dossou
El dissabte 20 d´abril de 2013 , el cadet del Lluís Companys va jugar un partit de futbol sala contra el Banús B, un dels últims de lliga . En la primera part del partit van començar bastant fluixos i això els va suposar 2 gols en contra i així va acabar la primera part . En la segona part van empitjorar i l´equip contrari va aprofitar aquesta situació per marcar 2 gols en contra que els deixava molt abatuts però mai van perdre l´esperança de remuntar el partit a favor seu . En la primera de les dues segones parts del partit van poder marcar dos gols a favor seu : 1 gol de Jordel i 1 de Jonathan Garcia . Van tornar a baixar el seu rendiment i el Banús va marcar un gol més i feia el 5 a 2 , resultat amb el que van acabar la tercera part del partit .En la quarta part , Jordel va tornar a marcar a favor del Lluís Companys , minuts més tard va ser sancionat amb una targeta groga . El Banús va saber aprofitar el cansament del Lluís Companys, ja que no tenien suplents i va marcar el sisè gol a favor seu per sentenciar el partit i emportar-se el 3 punts .Els golejadors del Lluís Companys van ser Jordel Dossou : 2 i Jonathan García :1 . Resultat final : 6-3 a favor del Banús .
dissabte, 27 d’abril del 2013
Alumnes de l'institut a Cotlliure
Laura Alcaide
El dimarts dia 30, tots els alumnes de francès des de segon fins a batxillerat marxaran d’excursió a Cotlliure, acompanyats per quatre professors.
Passaran tot el dia fora amb l’objectiu que puguin practicar la llengua francesa i faran diverses activitats com passejar pel poble i una gimcana per grups. També tindran un temps lliure.
divendres, 26 d’abril del 2013
Centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu
Dani Llevadot
El 22 de febrer de fa vint-i-vuit anys va morir Salvador Espriu i Castelló, poeta dramaturg i novel·lista català. Va ser considerat un dels renovadors de la prosa catalana. També va tenir un paper important en la recuperació del teatre català.
Al llarg del 1960 l’escriptor es va fer popular per ser una persona que reivindicava a Catalunya. Per això va ser considerat una de les veus del poble.
Va publicar les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narració Ariadna allaberint g rotesc (1935). La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera(1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963).
Les seves obres l’acrediten com el narrador més popular del noucentisme. El seu nom va estar sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Aquest any, 2013, es celebra a Catalunya el centenari del naixement de l’escriptor amb diversos actes commemoratius i reivindicatius de la seva figura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)